sábado, 26 de marzo de 2011

El voltor etílic

Quan surts de festa sempre hi ha alguna cosa que fa la nit especial. Una mirada, un secret compartit, uns bailoteos amb les colegues.... Però hi ha nits que passa alguna cosa que no només és especial, sinó que la fa digne de dibuixar.

Aquest va ser el cas del divendres nit de la setmana passada.
Cinc noies i un noi. Tots alcoholitzats per unes quantes birres i algun que altre combinat vam acabar a la discoteca de sempre a altes hores de la nit, concretament les últimes abans que comencin a sortir els primers brots de llum solar...
En una d'aquelles rampes sentimentals en les quals tots ens agafàvem i saltàvem com si no existís un demà apareix un ésser carronyer...




Així que ja sabeu. si voleu desfer-vos d'un voltor la millor solució és un amic amb molta jeta i una bona sortida! Una anècdota que es recordarà en molt de temps...




Dedicat a les meves amigues:
Alba, Gis, Miliu i Ona
..i al meu xicot Edu, que sempre surt amb alguna de bona ;)

miércoles, 2 de febrero de 2011

Pura Vida...


Hauria d'haver algun fil conductor en un blog, alguna cosa que dongués sentit a totes les entrades que s'hi publiquen, però no em surt.

Se suposa que hauria de continuar parlant del que em passa o em deixa de passar, del que penso, del que veig... però he dicidit que no serà així... no tinc una vida tan emocionant...

Us vull parlar d'un viatge, un viatge que em va obrir la ment, que em va fer sentir lliure i pura. Estic parlant d'un viatge a una illa màgica, un tresor del Mediterrani que tots tenim idealitzat, de Formentera.

Formentera va ser l'illa de l'any 2009, l'any en el que un anunci de cervesa va ser el responsable d'un turisme en massa, l'any en el que vam decidir visitar-la, molt abans d'aquell anunci.

Es pot reunir tanta bellesa en tant pocs kilòmetres quadrats? Tanta sensació de llibertat? Vaig viure moments màgics a les platges d'aigua turquesa i sorra blanca... Sentint en tot el meu cos l'escalfor del sol tenyint la meva blanca pell, la suavitat de la sorra que s'esmunyia per tots els racons i la frescor de l'aigua deixant-me oblidar per uns moments la intensa calor del mes de juliol.

El nostre vehicle era una petita moto que vam llogar tot just baixar del ferri. Dues rodes que ens van acompanyar en les nostres passejades, amb el vent a la cara i les estrelles als nostres caps.

Vaig dibuixar moltes situacions i molts personatges que ens vam creuar, però crec que aquest és el dibuix del viatge; el que ho engloba tot. Una sensació de llibertat, de satisfacció, d'alegria, de calma, de.... PURA VIDA !


De Quatre Gargots


De Quatre Gargots

lunes, 24 de enero de 2011

Presentacions!

Us heu preguntat mai qui hi ha darrere dels blogs?? Com són les persones que escriuen allò que llegiu i aquelles que fan les fotos o els dibuixos que contempleu ?
És quelcom que a mi em ronda pel cap (també és cert que a mi em ronden moltes coses pel cap) i que vaig pensar que no deixaria que passes al meu blog. En fi, que vull que la gent sàpiga qui és la tocada del bolet que publica les entrades del "Quatre Gargots". Però per no treure la màgia i l'encant del blog i el seu misteri; ho faré a la meva manera. ^^

Aquesta sóc jo, la Nunu.

A diferència de la gent de la meva generació, anomenada "Ni-Ni" o "Generació perduda", sóc una noia amb ofici i benefici. Una d'aquelles persones tocades amb la gràcia de Déu (digali Déu, digali energia) que un cop acabada la carrera van trobar feina i, a més, feina d'allò que havien estudiat... Sóc mestra d'Educació Especial en una escola pública, i enguany treballo majoritàriament amb nens de 3 a 6 anys; uns petits cabronets que treuen molt de suc i energia als adults però, tot sigui dit, són una font d'inspiració i anècdotes brutals. ^^


De Quatre Gargots
També sóc mig artista o això intento (d'aquí la iniciativa del blog). Apart del dibuix, una de les meves passions és la fotografia. Gaudeixo com una tonta fent fotografies a tot el que em rodeja, ja sigui amb el mòvil, la càmera compacta, la reflex...... o el que sigui !! La qüestió és poder escoltar aquell "clic" que tan m'agrada.
- No deixeu de veure el meu Flikr, estrategicament col·locat a l'apartat "Cal visitar" -




I la cosa no acaba aquí..... Però ja s'anirà veient, ja que si ho explico tot ara, el blog no tindria sentit... :P

Un petó a tots els que llegiu aquest blog, que espero que cada cop en siguin més.



.....Continuarà.....

domingo, 23 de enero de 2011