Només entrar vam veure les zebres, els nyus, els estruços, els cangurs... i fins i tot vam veure com dos micos eren molt més que amics (però això és una altra història). Vam decidir seure a la plaça de la dona del paraigües i carregar piles amb un esmorzar de tupper: les galetes, la fruita, els sucs, tot allò que les mares decideixen embutir a les motxilles del seus fills per si hi hagués una catàstrofe nuclear i haguessim de sobreviure tota la població d'aquell menjar...
Mentre esmorzàvem tranquil·lament, un home de mitjana se'm va apropar amb actitud serena però contundent... "Hay una alerta en el zoo i deben ir a la salida, por favor", això és el que em va deixar anar i jo amb cara de panoli vaig processar la informació: serà una alerta de bomba? un simulacre? per què m'ho deia tan "panxu" si era una alerta?... Finalment la història era certa, però en comptes de llegir-ho, millor serà que veieu el que va passar...
Dedicada a les mestres de l'escola Josep Montserrat i als nens de P3, P4 i P5.
